dimecres, 2 de maig del 2018

paraules boniques que ens escriuen



Article publicat a EL BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA 

Que ve el llop | Empunyem l’arma de construcció massiva

 
65



Cridada a ser una maledicció per a tots aquells éssers interessats en què confonguem la llum del vol nocturn d’un caça bombarder amb un estel fugaç al servei de bons propòsits. Un desig de fogueig per als individus que pretenen convèncer-nos que a les parades del lliure comerç la mort humana no hi és mercaderia. Una arma de construcció massiva, un oxímoron necessari, una missiva per a les consciències que encara no han associat indefectiblement la guerra amb la injustificable destrucció de vides iguals. Perquè no hi ha cap estat, ni aquí ni enlloc, que tingui dret a fer de la seves lleis o interessos un imperi, que es torni en contra de les pròpies persones a les quals hauria de servir o almenys respectar.
De la mà de Llagostera Solidària, Maleïdes les guerres arriba al Casino el dissabte 5 de maig (21 h; 10 euros amb reducció a 5 per als joves, aturats i jubilats) enmig d’una atapeïda agenda d’actuacions per ateneus i teatres d’arreu del país. L’obra, que es podrà veure properament al festival Grec de Barcelona, també ha format part de la cartellera del Teatre Gaudí, del cartell del festival Barnasants i es va representar entre els actes de la manifestació del passat 7 de desembre a Brussel·les. Es tracta, doncs, d’una proposta contrastada i greixada, amb uns components artístic i reivindicatiu indissociables. D’aquest còctel de paraula, música i cançó en són artífexs l’actriu Lali Barenys (rapsòdia, confecció i selecció de textos), el músic Carles Beltran (composició, adaptació i interpretació de piano i guitarra) i la músic, en aquest cas sols a la interpretació, Namina (veu cantada). A més d’alguns textos inèdits d’autories diverses i les melodies pròpies del mestre Beltran, Maleïdes les guerres inclou en el seu catàrtic fil argumental a referències conegudes com Bob Dylan, Silvio Rodríguez i Ovidi Montllor a les peces musicals; i Pere Quart, V. A. Estellés o Arthur Rimbaud als textos, entre d’altres. La funció, que no admet aplaudiments entre acte i acte, manté en alerta durant prop d’una hora i mitja un públic que incorporarà en la pròpia experiència la successió de múltiples testimonis que comparteixen un mateix crit, un mateix dolor i unes mateixes ganes de canviar la crua realitat, davant les atrocitats, els abusos i l’accentuada manca de justícia social que comporten els conflictes bèl·lics.
Guerra a la guerra. Blindat a totes les violències, el combat en forma d’un conjur més cultural que no pas esotèric. Que no generi baixes ni víctimes ni refugiats; que mai seran ni col·laterals ni innocents ni indirectes. Sense oferta d’asil polític ni humanitari a l’horitzó, ens trobem a mig camí del cor, de la raó i de la metafísica; ni enfilant els núvols ni a la mera terra baixa; estem en risc, al mar, a la deriva. Art-missatge-compromís. Remei a la insensibilitat occidental, a la torticoli europea, davant d’un espectacle punyent: deixar de mirar cap a una altra banda. Un cop de puny als relats que distreuen o confonen als damnificats que encara no sagnen però que en tenen, de sang, en aquesta guerra de guerres, en la crisi eternitzada d’uns mateixos drets humans. Cultura versus entreteniment. Una arma. Empunyem-la!


Representació de ‘Maleïdes les guerres’ a La Tentation de Brussel·les davant de centenars de persones, entre les quals el Conseller de cultura a l’exili, Lluís Puig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada