IMATGES MARTÍ E. BERENGUER
Maleïdes les Guerres és un espectacle de música, poesia, cançons i paraula. Cultura per la pau. La Bellesa per combatre la destrucció.
dilluns, 26 de febrer del 2018
dissabte, 17 de febrer del 2018
Més Recomana!
Una altra crítica la Recomana, aquesta de Iolanda-G Madariaga, visiteu Recomana i opineu voslatres també
Les imatges que perduren
Les imatges que perduren
Aquest recital poètic pren el títol d’un crit anònim al que Ovidi Montllor va posar música i convertí en bandera. Surto d’aquest singular espectacle amb l’emoció desfermada per un allau d’imatges que, de ben segur, trigaran molt a esborrar-se. Són imatges que he anat construint a mesura que la poderosa veu de Lali Barenys -amb la seva extraordinària dicció-, el cant profund i càlid de Namina y la música de Carles Beltran arribaven a les oïdes. La paraula ben dita i ben acompanyada per la música han esdevingut una injecció brutal per despertar unes connexions adormides que m’han fet viatjar en el temps i l’espai, de guerra en guerra, d’horror en horror; però també de la tendresa a l’absurd i del valor a la humilitat. He cregut, com mai, en la força de la paraula; l’he vista actuar avui en mi com a desencadenant d’unes imatges tan clares i nítides que em semblaven poder-les tocar. He visitat Flix en plena Batalla de l’Ebre i he fugit d’allí amb l’àvia de la Lali i cinc dels seus fills. Sense adonar-me, he arribat a una altra riba de la Mediterrània i he continuat acompanyant la mare que fugia amb els seus cinc fills. Tan és si era a Síria, Bòsnia o el Líban. El prodigi narratiu és obra de Iolanda Barenys, convertint una dura història familiar en un crit universal. Amb un text de la mateixa autora arrenca i culmina l’espectacle, amb unes Arrels que com aquell huracà de Silvio Rodríguez, s’enduran la lletjor. Hi ha cançons de Silvio Rodríguez, de Boris Vian, de Manel i de Bob Dylan, poemes de Rimbaud, de Joan Oliver i de Vicent Andrés Estellés; també d’altres poetes i narradors que semblen haver escrit les seves peces just per a Maleïdes les guerres de tant bé com encaixen en aquest tràgic mosaic. Un mosaic de textos convertit en un espectacle essencial que commou profundament amb la seva aparent senzillesa. Tan de bo aquest espectacle tingui un llarg recorregut perquè, en algun recó del món, hi ha una dona lligada a un arbre i cal que tothom conegui el que d'ella n'ha escrit Laura Freijo.
dijous, 15 de febrer del 2018
Recomana Maleïdes
Llegiu Francesc Massip al Recomana.cat
Gràcies per sentir amb nosaltres.
Esgarraps al cor
No passeu per alt aquesta petita joia poèticomusical que ens acara als tràngols més amargs i vitals pels que transitem en aquest món cada cop més injust i desigual. L'espectacle neix de la complicitat de tres artistes en estat de gràcia: un músic, Carles Beltran, que toca el teclat i la guitarra, a més d'haver composat diverses peces que configuren l'esquelet de l'obra; una cantant brasileirocatalana, de nom amb ressonàncies de misteri, Namina, i d'una veu nítida, vellutada, càlida; i una actriu de profund recorregut que sempre ens ha colpit per l'abrandament de la seva dicció i el pàlpit del seu gest, Lali Barenys, coautora o traductora de bona part dels textos que recita. Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) pren peu en aquests versos que cantava l'Ovidi i tresca el variat trajecte dels conflictes que ens assetgen : la misèria de molts front a l'obscena riquesa d'uns pocs que, per seguir enriquint-se, promouen la guerra, unten els mecanismes de la corrupció, propicien governs dòcils i governants venals, fomenten l'abús de poder, entronitzen la tirania, agombolen jutges subornables i exciten la mentida comprada dels mitjans. L'opressió dels humils, el silenci dels covards, la violència dels milhomes, la indiferència de l'anomenada "civilització occidental", la incertesa del fugitiu, l'enyorança de l'exili, la tortura i la mort... Però les arrels creixen sota l'asfalt i acaben rebentant-lo, i tot pot ser diferent "el dia que el vaixell vindrà". Intensitat poètica, regirament dels budells, veritat profunda, tot això trobareu en aquest singular recital que reclama una llarga gira.
Gràcies per sentir amb nosaltres.
Esgarraps al cor
No passeu per alt aquesta petita joia poèticomusical que ens acara als tràngols més amargs i vitals pels que transitem en aquest món cada cop més injust i desigual. L'espectacle neix de la complicitat de tres artistes en estat de gràcia: un músic, Carles Beltran, que toca el teclat i la guitarra, a més d'haver composat diverses peces que configuren l'esquelet de l'obra; una cantant brasileirocatalana, de nom amb ressonàncies de misteri, Namina, i d'una veu nítida, vellutada, càlida; i una actriu de profund recorregut que sempre ens ha colpit per l'abrandament de la seva dicció i el pàlpit del seu gest, Lali Barenys, coautora o traductora de bona part dels textos que recita. Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) pren peu en aquests versos que cantava l'Ovidi i tresca el variat trajecte dels conflictes que ens assetgen : la misèria de molts front a l'obscena riquesa d'uns pocs que, per seguir enriquint-se, promouen la guerra, unten els mecanismes de la corrupció, propicien governs dòcils i governants venals, fomenten l'abús de poder, entronitzen la tirania, agombolen jutges subornables i exciten la mentida comprada dels mitjans. L'opressió dels humils, el silenci dels covards, la violència dels milhomes, la indiferència de l'anomenada "civilització occidental", la incertesa del fugitiu, l'enyorança de l'exili, la tortura i la mort... Però les arrels creixen sota l'asfalt i acaben rebentant-lo, i tot pot ser diferent "el dia que el vaixell vindrà". Intensitat poètica, regirament dels budells, veritat profunda, tot això trobareu en aquest singular recital que reclama una llarga gira.
dimecres, 14 de febrer del 2018
divendres, 9 de febrer del 2018
FEBRER A BARCELONA i seguim omplint l'agenda
Tres dimecres de febrer a Barcelona al Teatre Gaudí
els dies 14, 21 i 28 a les 20h.
Amb un brindis final per la Cultura i la Pau, gentilesa de Celler Mas de Móra.
I consulteu l'AGENDA completa .
divendres, 2 de febrer del 2018
Dimecres 7 a La Cate
Etiquetes de comentaris:
armes de construcció massiva,
Brussel·les,
cultura,
Festa per la Llibertat,
Maleïdes les guerres,
música,
Namina,
paraules,
pau,
poesia,
Teatre Gaudí Barcelona
dijous, 1 de febrer del 2018
Arrels
"...i les paraules serviran per alguna cosa més que per escriure-les, per exemple per evitar que comenci aquesta ni cap altra guerra, i serà el dia que sentirem, segur, com les immenses arrels d'aquests arbres segrestats comencen a rebentar joioses la pell de l'asfalt."
Maleïdes les guerres Arrels Iolanda Barenys Ruiz
Maleïdes les guerres Arrels Iolanda Barenys Ruiz
Foto Sergi Bernal |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)