Magnífic, sensible, delicat, íntim.
#maleïdeslesguerres ha passat pel #femsala i ens ha fet emocionar. Felicitats!
#maleïdeslesguerres ha passat pel #femsala i ens ha fet emocionar. Felicitats!
@aarts_jmusicals
Biel Morell Un espectacle excelent.
Senzill i al mateix temps dur i colpidor, però magistralment genial, que no deixa a ningú indiferent
Senzill i al mateix temps dur i colpidor, però magistralment genial, que no deixa a ningú indiferent
Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) Francesc Esteve i Tomàs Aquest dissabte (20 d’octubre) vaig assistir a una de les cites de “De Pell Sensible” d’aquesta tardor a Igualada.. Aquest cop hem anat a Cal Granotes per veure aquest recital poètic “Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)”. El lloc ideal, una construcció industrial d’Igualada al REC on a partir de dels tanins de fustes, fruites i fulles adobaven les pells. I com en l’espai escollit, a partir de textos, caçons i música en directe ens han remullat la pell, ens han estovat el cor i ens han reparat part de la història oblidada. És un espectacle on es reivindique l’arsenal que tenim més a prop, les paraules, la música, la poesia, la melodia, les notes, la creativitat, el fet d’escoltar, de sentir, d’emocionar-se i en poques paraules de la nostra cultura, la nostra educació davant la mentida, la manipulació, la hipocresia que tenim davant la barbàrie que vivim davant nostre. Aquest espectacle ha estat realitzat per l’actriu Lali Barenys, el músic Carles Beltran i la cantant Namina; ens han anat presentant una sèrie de textos i adaptacions que ens mostren les conseqüències de la guerra. Tal com van comentar al final de l’actuació, “Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)” vol reivindicar la cultura i les paraules contra tot tipus de violència. Amb gairebé res d’escenografia ens han creat un espectacle que ens ha arribat al cor, fins i tot amb moments en que les llàgrimes ens saltaven dels ulls de l’emoció de les paraules i de les cançons que hem sentit. Amb un durissim text realitzat a partir de testimonis de Metges sense Fronteres (MAR) que ha versionat Jordi Coca i adaptada per Lali Barenysamb un final de la cançó popular “El Mariner” ha estat impressionant, ens ha penetrat al i ens ha ferit al veure la realitat d’avui en dia. A més, un dels poemes que incorpora aquest espectacle és “PENSA-HO” de Günter Eich, amb traducció de Feliu Formosa que va estar present. He de dir que aquest espectacle es totalment recomanable, i que si veieu que el fan a prop (o lluny) de casa, sense cap dubte aneu i gaudiu.
Avui us he vist a Igualada i feia temps que no sentia res tan punyent, tan endins. Això és #culturapelcombat autèntica!!!!
Molt bons!
No us la podeu perdre! Dimarts que ve, dia 23, a les 19:00h a @orfeolleidata No sortireu pas igual que entrareu. Una obra que us empenyarà a pensar i a prendre partit
#Diàlegs7 #Cultura i #Democràcia
Les paraules de @MaleidesGuerres m'han fet aflorir llàgrimes amb la música, els poemes i les cançons
Ha estat un plaer poder compartir l'emoció d'aquesta proposta #DPellSensible a #IGUALADA
Avui a pell sensible, ens han posat la pell de gallina. 
Ahir vam tenir el privilegi de comptar amb l'espectacle @MaleidesGuerres dins el #FNPOESIACAT i la programació cultural #deprop a la #CasadeCultura de #SantCugat
Un espectacle colpidor, punyent sortim amb el cor encongit però alhora d'una gran bellesa i sensibilitat. Gràcies @MaleidesGuerres
Molt bona proposta @MaleidesGuerres aquest vespre al Teatre Plaza a #Castelldefels.
"Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer"...
Impactada amb l'excelent interpretació de Lali Barenys, música de Carles Beltran,i cant de Namina .
Un espectacle colpidor. Agraïts d'haver pogut comptar amb vosaltres al #TeatrePlaza de #Castelldefels. Contra la indiferència, cultura.
Maleïdes les Guerres retwitteó
Encara ens estem recuperant emocionalment... intensitat aclapadora, gràcies per fer-ho possible #culturarefugi #culturareaacció #culturaAcció
MALEÏDES LES GUERRES!
Ahir vam tenir el privilegi de veure l' espectacle "Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)". Es un espectacle dur i poètic, emotiu, colpidor, que et mira directament als ulls i et colpeja a l'estòmag, que no deixa ningú indiferent. L'obra està voltant per tot Catalunya. Si teniu ocasió de veure-la no ús la perdeu!
Mes informació:
Nit impactant a #TeatreSagarra , públic dempeus un altre cop , gràcies @scgramenet gràcies @nuriaparlon un altre món és possible, i urgent.
Maleïdes les Guerres retwitteó
Maleïdes les Guerres retwitteó
No us ho perdeu, impactant i emotiu.
Maleïdes les Guerres retwitteó
Gent de Barcelona i rodalies, avui teniu una cita, ho recordeu?
@MaleidesGuerres no us deixarà indiferent. Ja m'ho direu... ;)
Maleïdes les Guerres retwitteó
“Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer” a #SantBoi. Íntim, preciós i colpidor (molt). Gràcies Carles Beltrán, Lali Barenys i Namina, ens heu arribat molt a dins.
Maleïdes les Guerres retwitteó
Quin regal de tarda, carregat de rebel·lia i indignació, ens han fet els tres artífexs de @MaleidesGuerres. Gràcies per la vostra entrega i defensa dels valors de la pau, dins i fora l'escenari. Ha estat un plaer tenir-vos a #SantBoi. #DiaInternacionaldelaPau #SBCiutatEducadora
Espectacle poètico-musical a l'Ateneu amb motiu de la inauguració de la 6a Quinzena de la Solidaritat.
"Maleïdes les guerres i aquells que les va fer"
Senzillament emocionant!!
Maleïdes les Guerres retwitteó
Encara amb la pell de gallina.
Gràcies Lali i Carles per la vostra presència a @Birresrepublica amb @Foreign_Cat
Sou una gran arma de CONSTRUCCIÓ massiva 
Enhorabona pel vostre nou disc!!!
Enhorabona pel vostre nou disc!!!
@MaleidesGuerres avui he tingut el plaer d'escoltar i de veure un espectacle d'una qualitat exquisita amb molta sensibilitat. I de compartir unes paraules amb un dels autors d'un dels poemes #santvicencdelshorts motiu de la 6a Quinzena de la Solidaritat #solidaritat
“D’on has tretes tantes flors? De les penes del meu cor”. Impactant l’espectacle Maleïdes les guerres, i en un lloc tan especial com el refugi 307 del #Poblesec. Un calfred a l’espinada “veient” l’horror de la guerra, les pasteres, l’exili... Tant llunyà i tan actual. No us el perdeu!
Maleïdes les guerres ( i aquell qui les va fer) amb Carles Beltran, Lali Barenys i Namina. Dolor, emoció, tristesa...Encara sacsejada.... Fonda La Primitiva
Encara ressona dins meu l’eco de “ Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)”. Emoció, reflexió i rabiosa veritat al Claustre del Monestir de Lluçà. Música i paraules que ens han sacsejat i alertat: que ningú es quedi quiet, que hi podem fer molt. #unaltremónéspossible Lali Barenys
Avui he tingut la sort d veure un espectacle k m'ha sotragat l'ànima, crec k he començat a plorar al minut zero.
"Maleïdes les guerres". Brutal. Imprescindible. Avui k era el "Día Internacional de los refugiados". Potser k enlloc d'anomenar-lo així, li diguéssim "Día Internacional de los desalmados". Per girar la qüestió, dic jo. I mirar-la des d'on caldria.
Gràcies Lali Barenys, Namina i Carles.
I Gràcies Emma Escolano per programar-ho.
"Maleïdes les guerres". Brutal. Imprescindible. Avui k era el "Día Internacional de los refugiados". Potser k enlloc d'anomenar-lo així, li diguéssim "Día Internacional de los desalmados". Per girar la qüestió, dic jo. I mirar-la des d'on caldria.
Gràcies Lali Barenys, Namina i Carles.
I Gràcies Emma Escolano per programar-ho.
Article publicat a EL BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA
Que ve el llop | Empunyem l’arma de construcció massiva
Cridada a ser una maledicció per a tots aquells éssers interessats en què confonguem la llum del vol nocturn d’un caça bombarder amb un estel fugaç al servei de bons propòsits. Un desig de fogueig per als individus que pretenen convèncer-nos que a les parades del lliure comerç la mort humana no hi és mercaderia. Una arma de construcció massiva, un oxímoron necessari, una missiva per a les consciències que encara no han associat indefectiblement la guerra amb la injustificable destrucció de vides iguals. Perquè no hi ha cap estat, ni aquí ni enlloc, que tingui dret a fer de la seves lleis o interessos un imperi, que es torni en contra de les pròpies persones a les quals hauria de servir o almenys respectar.
De la mà de Llagostera Solidària, Maleïdes les guerres arriba al Casino el dissabte 5 de maig (21 h; 10 euros amb reducció a 5 per als joves, aturats i jubilats) enmig d’una atapeïda agenda d’actuacions per ateneus i teatres d’arreu del país. L’obra, que es podrà veure properament al festival Grec de Barcelona, també ha format part de la cartellera del Teatre Gaudí, del cartell del festival Barnasants i es va representar entre els actes de la manifestació del passat 7 de desembre a Brussel·les. Es tracta, doncs, d’una proposta contrastada i greixada, amb uns components artístic i reivindicatiu indissociables. D’aquest còctel de paraula, música i cançó en són artífexs l’actriu Lali Barenys (rapsòdia, confecció i selecció de textos), el músic Carles Beltran (composició, adaptació i interpretació de piano i guitarra) i la músic, en aquest cas sols a la interpretació, Namina (veu cantada). A més d’alguns textos inèdits d’autories diverses i les melodies pròpies del mestre Beltran, Maleïdes les guerres inclou en el seu catàrtic fil argumental a referències conegudes com Bob Dylan, Silvio Rodríguez i Ovidi Montllor a les peces musicals; i Pere Quart, V. A. Estellés o Arthur Rimbaud als textos, entre d’altres. La funció, que no admet aplaudiments entre acte i acte, manté en alerta durant prop d’una hora i mitja un públic que incorporarà en la pròpia experiència la successió de múltiples testimonis que comparteixen un mateix crit, un mateix dolor i unes mateixes ganes de canviar la crua realitat, davant les atrocitats, els abusos i l’accentuada manca de justícia social que comporten els conflictes bèl·lics.
Guerra a la guerra. Blindat a totes les violències, el combat en forma d’un conjur més cultural que no pas esotèric. Que no generi baixes ni víctimes ni refugiats; que mai seran ni col·laterals ni innocents ni indirectes. Sense oferta d’asil polític ni humanitari a l’horitzó, ens trobem a mig camí del cor, de la raó i de la metafísica; ni enfilant els núvols ni a la mera terra baixa; estem en risc, al mar, a la deriva. Art-missatge-compromís. Remei a la insensibilitat occidental, a la torticoli europea, davant d’un espectacle punyent: deixar de mirar cap a una altra banda. Un cop de puny als relats que distreuen o confonen als damnificats que encara no sagnen però que en tenen, de sang, en aquesta guerra de guerres, en la crisi eternitzada d’uns mateixos drets humans. Cultura versus entreteniment. Una arma. Empunyem-la!
TOTS els que hi erem vam PLORAR d'emoció.
És d'aquelles coses que no es poden explicar.
https://t.co/5f6VfX2pEm
COMENTARIS ARREL DE LA FUNCIÓ A CASTELLÓ D'EMPÚRIES
"Maleïdes les guerres"a Castelló d'Empúries en la diada del llibre: poesia, cançó i música més necessària que mai.Un espectacle militant contra totes les guerres,que et deixa sense alè amb l'interpretació colpidora de Lali Barenys,la veu personal de Namina i elgranCarles Beltran
Intens i colpidor espectacle teatral @MaleidesGuerres (i aquell qui les va fer)", aquesta tarda a la Capella de Santa Clara @Castello_Emp i amb textos de Carles Fages de Climent, a càrrec de @CarlesBel, Lali Barenys i Namina.
#SantJordi2018
#AnyFagesdeCliment
@emporda_info
Comentaris arrel de la nostra participació al Barnasants
Un espectacle dur pel contingut cruel però molt ben aconseguit!
No deixa ningú indiferent...
No deixa ningú indiferent...
Se't clava com un punyal, a l'inici, suau, amb Sílvio Rodríguez després comença a doldre amb "el viatge", comences a sentir la mort amb el Mar i, finalment, mors amb la "dona del Congo" d'un cop molt dur! Ressurecció final: Hi haurà un dia que no podrem més i llavors #HoPodremTot
I una altra crítica que ens commou, per què vol dir que hem arribat pràcticament allà on volíem, es això el que preteníem. Gràcies Iolanda g- Madariaga
Les imatges que perduren de Iolanda G Madariaga
Aquest recital poètic pren el títol d’un crit anònim al que Ovidi Montllor va posar música i convertí en bandera. Surto d’aquest singular espectacle amb l’emoció desfermada per un allau d’imatges que, de ben segur, trigaran molt a esborrar-se. Són imatges que he anat construint a mesura que la poderosa veu de Lali Barenys -amb la seva extraordinària dicció-, el cant profund i càlid de Namina y la música de Carles Beltran arribaven a les oïdes. La paraula ben dita i ben acompanyada per la música han esdevingut una injecció brutal per despertar unes connexions adormides que m’han fet viatjar en el temps i l’espai, de guerra en guerra, d’horror en horror; però també de la tendresa a l’absurd i del valor a la humilitat. He cregut, com mai, en la força de la paraula; l’he vista actuar avui en mi com a desencadenant d’unes imatges tan clares i nítides que em semblaven poder-les tocar. He visitat Flix en plena Batalla de l’Ebre i he fugit d’allí amb l’àvia de la Lali i cinc dels seus fills. Sense adonar-me, he arribat a una altra riba de la Mediterrània i he continuat acompanyant la mare que fugia amb els seus cinc fills. Tan és si era a Síria, Bòsnia o el Líban. El prodigi narratiu és obra de Iolanda Barenys, convertint una dura història familiar en un crit universal. Amb un text de la mateixa autora arrenca i culmina l’espectacle, amb unes Arrels que com aquell huracà de Silvio Rodríguez, s’enduran la lletjor. Hi ha cançons de Silvio Rodríguez, de Boris Vian, de Manel i de Bob Dylan, poemes de Rimbaud, de Joan Oliver i de Vicent Andrés Estellés; també d’altres poetes i narradors que semblen haver escrit les seves peces just per a Maleïdes les guerres de tant bé com encaixen en aquest tràgic mosaic. Un mosaic de textos convertit en un espectacle essencial que commou profundament amb la seva aparent senzillesa. Tan de bo aquest espectacle tingui un llarg recorregut perquè, en algun recó del món, hi ha una dona lligada a un arbre i cal que tothom conegui el que d'ella n'ha escrit Laura Freijo.
Mireu la crítica de Francesc Massip
Esgarraps al cor de Francesc Massip
No passeu per alt aquesta petita joia poèticomusical que ens acara als tràngols més amargs i vitals pels que transitem en aquest món cada cop més injust i desigual. L'espectacle neix de la complicitat de tres artistes en estat de gràcia: un músic, Carles Beltran, que toca el teclat i la guitarra, a més d'haver composat diverses peces que configuren l'esquelet de l'obra; una cantant brasileirocatalana, de nom amb ressonàncies de misteri, Namina, i d'una veu nítida, vellutada, càlida; i una actriu de profund recorregut que sempre ens ha colpit per l'abrandament de la seva dicció i el pàlpit del seu gest, Lali Barenys, coautora o traductora de bona part dels textos que recita. Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) pren peu en aquests versos que cantava l'Ovidi i tresca el variat trajecte dels conflictes que ens assetgen : la misèria de molts front a l'obscena riquesa d'uns pocs que, per seguir enriquint-se, promouen la guerra, unten els mecanismes de la corrupció, propicien governs dòcils i governants venals, fomenten l'abús de poder, entronitzen la tirania, agombolen jutges subornables i exciten la mentida comprada dels mitjans. L'opressió dels humils, el silenci dels covards, la violència dels milhomes, la indiferència de l'anomenada "civilització occidental", la incertesa del fugitiu, l'enyorança de l'exili, la tortura i la mort... Però les arrels creixen sota l'asfalt i acaben rebentant-lo, i tot pot ser diferent "el dia que el vaixell vindrà". Intensitat poètica, regirament dels budells, veritat profunda, tot això trobareu en aquest singular recital que reclama una llarga gira.
Hola Lali,
Des del passat dia 7 de desembre que penso i reflexiono i al final he decidit enviar-vos aquest missatge (....)
Volia compartir una mica com vaig viure el vostre espectacle a La Tentation aquell dijous.
Va ser molt fort tot el que va passar aquell dia. A les 10 del matí jo marxava de l'escola (situada a Anderlecht, final de la línia 5 de metro) per dirigir-me cap a la mani. (...)
A la tarda estava al cas d'aquest esdeveniment a La Tentation i la meva intenció era anar allà i veure l'ambient i sentir-me a casa... quina sorpresa quan vau començar.
Em vaig commoure molt. Textos que coneixia i mai m'havien arribat tant. Lectura i interpretació genial, veus i música també. Quin treball. Vaig trobar-ho ben estructurat. Gran descoberta de dues artistes. És que va ser un espectacle extraordinari en un dia extraordinari llavors ho vaig viure molt intensament. Pèls de punta i un nus a la gola la major part de l'espectacle.
Llàstima les condicions de sonorització i l'acústica...bastant de xivarri.
Com que estudio una art escènica m'interessa la cultura i anar al teatre i hi vaig sovint.. i és el primer cop que no en tinc prou només aplaudint els artistes després de la funció...trobo que feu una gran feina i més en aquests moments.. així que moltes gràcies per aquest regal Lali, Namina i Carles. Espero que us surtin molts bolos per Catalunya!
Salut i cultura,
Maiol Pruna Soler.
Maleïdes les Guerres retwitteó
Meravelloses interpretacions per a descriure els horrors de la guerra amb @lalilali68, Namina i @CarlesBel
Gràcies @FCollserola
Maleïdes les Guerres retwitteó
Pell de gallina avui al Teatre @Centredesarria amb @MaleidesGuerres i la veu màgica de @naminanmn | de públic #Amicsdelteatre @FCollserola @josepcunill
Joan Manuel V. Parisi ha afegit 4 fotos noves — amb Pere Camps Campos i 2 persones més.
10 hores ·
Gran espectacle aquest dissabte a Lluïsos d’Horta: “Maleïdes les guerres”, amb Carles Beltran (música), Lali Barenys (paraules) i Namina (cant). Tindrem la sort de veure’l a BarnaSants 2018???
Twitter Alfons Tiñena @altipla
@MaleidesGuerres amb @lalilali68 @naminanmn @CarlesBel de @xarxateatres ahir a @LluisosHorta Un 10 amb majúscules. Una magnífica combinació de sensibilitat, emotivitat i denúncia.
Si no heu vist @MaleidesGuerres amb @lalilali68 @naminanmn @CarlesBel de @xarxateatres a @LluisosHorta @CCSants feu-ho els propers dies a @ELCENTREGRACIA @OmplimBrux @Centredesarria #Poesia i #música per denunciar les guerres, els exilis i el menyspreu als refugiats.Critica a Núvol de Josep Tassias
Com expressar la complexitat del desastre de la guerra? L’espectacle Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) mostra, a través de l’al·lusió i l’el·lipsi, l’anihilació de l’ésser humà com a conseqüència del conflicte bèl·lic: les paraules de Lali Barenys, la música de Carles Beltran i el cant de Naminareivindiquen, a l’uníson, una altra manera de resoldre els conflictes.
Maleïdes les guerres (i aquells qui les van fer) | © Xevi Casas
tot l’espectacle se’ns presenta com un contínuum, un enfilall de textos i música, amb silencis significatius. Els poemes ens mostren la guerra —icona i escenificació de la violència— com una vivència traumàtica per a l’experiència individual i íntima de cada persona: infants, adolescents, dones i homes transmuten en víctimes, exiliats, refugiats i desertors. Tots, testimonis d’una violència que sovint acaba amb la mort. En efecte, se’ns mostren diverses perspectives sobre la guerra que, com les cares d’un poliedre, conformen un relat complex.
En conseqüència, l’espectador viu moments d’exili —de la mà de Joan Oliver, amb «Corrandes d’exili»— i de tortura. L’ús d’un llenguatge (necessàriament) fragmentari permet, a través d’aquestes imatges intermitents i vivències insinuades, presentar els diferents punts de vista sobre la barbàrie i alhora transmetre l’horror inenarrable de la violència extrema. Com narrar les violacions sistemàtiques a una dona del Congo? En altres paraules, l’espectacle transmet al públic la duresa i la cruesa de la guerra a través de l’al·lusió i l’el·lipsi.
En conseqüència, l’espectador viu moments d’exili —de la mà de Joan Oliver, amb «Corrandes d’exili»— i de tortura. L’ús d’un llenguatge (necessàriament) fragmentari permet, a través d’aquestes imatges intermitents i vivències insinuades, presentar els diferents punts de vista sobre la barbàrie i alhora transmetre l’horror inenarrable de la violència extrema. Com narrar les violacions sistemàtiques a una dona del Congo? En altres paraules, l’espectacle transmet al públic la duresa i la cruesa de la guerra a través de l’al·lusió i l’el·lipsi.
Maleïdes les guerres | © Xevi Casas
Es reivindica la cultura com a forma de coneixement en contra de la ignorànciageneradora de barbàrie —en tot moment, els ecos de l’homo homini lupus són presents a l’escenari. En aquest sentit, Namina explica que l’espectacle vol «remoure, commoure i moure», és a dir, transmetre per provocar la reacció de l’espectador. L’espectacle apel·la a la consciència del públic en contra de la indiferència —tan propera a la banalitat del mal. De manera paral·lela, Lali Barenys defensa la bellesa de l’art com l’«única arma de construcció massiva» que ens salvarà: malgrat que el contingut és devastador, l’esperança rau en la forma de transmetre aquest missatge. «Captura» de W. H. Auden, sublimat per la veu de Namina acompanyada d’una guitarra, escenifica el contrast entre la guerra i l’amor.
El músic Carles Beltran assegura que la força de l’espectacle, visualment estàtic, rau en laprofunda equivalència entre «paraula, música i cant». Els tres intèrprets es converteixen en «un monstre preciós de tres caps» al servei de l’espectacle, com diu la Namina. La comunió entre els artistes es fa extensible al públic, i així, més enllà de la lectura poètica, s’aconsegueix l’objectiu darrer de la paraula dramatitzada: emocionar i transmetre.
Convé destacar la crítica implícita al poder com a responsable darrer de les guerres. El títol maleeix «aquell» qui va fer les guerres: el gènere masculí d’aquest pronom condemna aquest «ofici / d’home» —com l’anomena A. E. Housman dins el poema «xxix» de More Poems, on un soldat en fuig per salvar la vida— i el singular apel·la —igual que el «Desertor» de Boris Vian— al «senyor governador».
Com hem insinuat, el corpus textual de l’espectacle veu de diverses fonts: n’és un bon exemple «El dia que el vaixell vindrà» de Dylan, que fa d’exordi al testimoni de Metges sense Fronteres sobre l’arribada a una pastera que surava en una deriva agònica. L’espectacle també inclou alguns textos escrits expressament per a l’ocasió. A l’hora de concebre l’espectacle, Barenys destaca la tria de poesia universal sobre els desastres de la guerra de Jordi Cornudella (Edicions 62 i Empúries, 2003), que s’ha convertit en «una espècie d’aliat», assegura l’autora del guió. En pocs mots, «malgrat que l’espectacle té moments durs i punyents, deixa una llum d’esperança prou clara», assegura Carles Beltran, que afirma que, a partir de «Dos anònims» de Montllor, les cançons de la selecció es concatenen d’una manera molt natural.
L’espectacle actualitza el secular cant antibel·licista de tants poetes —que també patien exili, com reivindicava Louis Aragon amb música de Jean Ferrat— i convida a replantejar-nos com gestionem els conflictes. És més, les paraules que tanquen l’espectacle al·ludeixen directament a la realitat convulsa que vivim a Catalunya els darrers mesos: recitant a l’uníson «clavells, paperetes, cassolades, espelma, llacets i firmes», els artistes apel·len a la pau i a la cultura d’un poble «unit, alegre i combatiu». Aquesta acumulació paratàctica, com una simfonia harmoniosa, manté la tensió i no admet aplaudiments fins a la catarsi final.
Maleïdes les guerres (i aquells qui les van fer) | © Xevi Casas
Podrem veure Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) el proper dia 2 de desembre a Lluïsos d’Horta, i el 12 al Teatre de Sarrià. Continuaran fent-lo voltar a l’inici de l’any vinent.
| |||
    | Commoure des de la veu i la paraula 22/11/2017
Aquest recital proposa i aconsegueix mantenir l'emoció en un puny, els capítols que es descriuen i que es canten (a voltes amb una veu estripada i altres cops amb una vellutada calidesa). És un recital que reuneix dues realitats injustes: les víctimes de les guerres (d'ara i de sempre) ila dels refugiats que procuren escapar-ne, creient que Europa serà acollidora. Només al final, apareix com un vendaval la tercera raó que estableix un terrible pont amb l'actualitat: l'advertiment que, avui, a Catalunya també hi ha víctimes de la violèmncia repressora i polítics que han marxat per poder mantenir-se en llibertat: quedar-se significa una presó arbitrària, forçant les lleis perquè es converteixi en un altre element intimidatori, repressor.
L'obra parteix de la senzillesa, nom´s algunes memòries de llum i la presència del músic, la cantant i l'actriu. Sens dubte, ajudaria a donar-li més varietat si es trenquès l'ordre vers/ cançó,m f fent que els intèprets es reparteixin alguns papers. Si la veu cantada és prou continguda, té la nota per expressar allò que es denuncia, també podria donar un nou ritme en la interpretació textual, si anés d'una contenció retinguda a una exaltació de determinats episodis. Però és una peça correcta, que compleix a bastament el seu objectiu tot recuperant poemes de sempre (Corrandes d'exili de Pere Quart o Vaig guardar silenci de Marien Niemöller, per exemple) amb altre capítols dolorosos com La dona del Congo (de Laura Freijoo), El soldadet (dels Manel) o Dolors (de Lali Barenys). Emoció que reconforta l'ànima i reforça la determinació a seguir llluitant, pacíficament, pel que és just i necessari.
| ||
Espectacle de molts dols, colpidor i punyent. Necessari, i catàrtic. Em quedo amb els records dels 5 nens dalt d'un bot a la Mediterrània, i per la dona del Congo... I una meravellosa interpretació de "Días y flores" (La ràbia) de Silvio Rodríguez, o "El desertor" de Boris Vian
No us perdeu Maleïdes les Guerres, amb la fantàstica Lali Barenys. Plors i molta reflexió, que toca.
Gran i emocionant espectacle ahir al teatre del centre Catòlic. Molt bona tria dels textos, la veu, la música i l'emoció.
Cal fer difusió com es mereix. Enhorabona per la proposta
Salut i bona feina
Joan Sanromà
Gemma Barberan Bergós ha compartit una publicació de Sònia Prats.
Sònia Prats
Xavier Ramell Perpinyà ha compartit la foto de Carles Beltran.
Amics, amigues, voleu veure gent fent CULTURA amb majúscules? Voleu apropar-vos a realitats que el nostre inconscient ens fa amagar darrera el nostre cervell perquè són massa dures de pair, massa colpidores?. La paraula, la cançó, la música us xiuxiuejaran, us acaronaran i us acabaran enganxant però serà dur com els moments que ens toca viure a tot el món. Però no obstant tot això agraireu haver estat veient-lo, escoltant-lo, sentint-lo tal com jo vaig tenir la sort de fer el dia de la seva pre-estrena.Diumenge 19 no hi podré ser, però tal com els hi vaig dir, tornaré a viure aquest espectacle en algun dels teatres on faran la seva gira.Va ser tanta la emoció, les paraules, els missatges, els sentiments que t'arriben veient aquest espectacle que necessito tornar a veure'l per poder digerir tot el que allà es diu i es canta.
Jo de vosaltres no m'ho perdria, m'ho agraireu.
Endavant Carles, endavant Lali, endavant Natàlia. Sou grans, molt grans!!!
Jo de vosaltres no m'ho perdria, m'ho agraireu.
Endavant Carles, endavant Lali, endavant Natàlia. Sou grans, molt grans!!!
Xavier Ramell Perpinyà
Gran qualitat, musical i escrita. Grandíssima. Esteu en una línia molt bona, la barreja de cant, música i paraula és genial i fa que l'espectacle se't faci curt. Amb ganes de més. Però aquest "Maleïdes les guerres" és molt més del què he dit fins ara. El seu missatge és colpidor. Molt colpidor. Des del primer moment. És exactament igual que tu ho tinguis clar, que et manifestis o que hi siguis dins d'alguna organització que lluita en defensa dels refugiats. Dona exactament el mateix. La sensació de que no fas res per ells t'arriba a impregnar absolutament. Donar-lis noms i cognoms, descriure el què senten i el seu patiment t'ofega literalment i arribes a pensar que tots som uns miserables per permetre que tot això estigui passant; i que el primer miserable és un mateix. Vaig acabar esfonsat dins de la meva cadira, com si el Carles, la Natàlia i la Lali m'haguessin clavat les mans i els peus, com si els cincs germans em miressin amb els seus ulls oberts i em preguntessin "perquè? i la seva mare, la Janet repetia engoixadament "on són els meus fills?". Divendres al vespre un meravellós espectacle em va deixar estabornit, plorant i sense paraules...Si podeu, aneu a veure aquest espectacle. Diumenge 19 de novembre a Sants Teatre, a Barcelona. Us ho recomano molt vivament. Patireu, però serà un patiment necessari i d'alta qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada