Gràcies per sentir amb nosaltres.
Esgarraps al cor
No passeu per alt aquesta petita joia poèticomusical que ens acara als tràngols més amargs i vitals pels que transitem en aquest món cada cop més injust i desigual. L'espectacle neix de la complicitat de tres artistes en estat de gràcia: un músic, Carles Beltran, que toca el teclat i la guitarra, a més d'haver composat diverses peces que configuren l'esquelet de l'obra; una cantant brasileirocatalana, de nom amb ressonàncies de misteri, Namina, i d'una veu nítida, vellutada, càlida; i una actriu de profund recorregut que sempre ens ha colpit per l'abrandament de la seva dicció i el pàlpit del seu gest, Lali Barenys, coautora o traductora de bona part dels textos que recita. Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) pren peu en aquests versos que cantava l'Ovidi i tresca el variat trajecte dels conflictes que ens assetgen : la misèria de molts front a l'obscena riquesa d'uns pocs que, per seguir enriquint-se, promouen la guerra, unten els mecanismes de la corrupció, propicien governs dòcils i governants venals, fomenten l'abús de poder, entronitzen la tirania, agombolen jutges subornables i exciten la mentida comprada dels mitjans. L'opressió dels humils, el silenci dels covards, la violència dels milhomes, la indiferència de l'anomenada "civilització occidental", la incertesa del fugitiu, l'enyorança de l'exili, la tortura i la mort... Però les arrels creixen sota l'asfalt i acaben rebentant-lo, i tot pot ser diferent "el dia que el vaixell vindrà". Intensitat poètica, regirament dels budells, veritat profunda, tot això trobareu en aquest singular recital que reclama una llarga gira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada