Més Recomana!

Una altra crítica la Recomana, aquesta de Iolanda-G Madariaga, visiteu Recomana i opineu voslatres també 

Les imatges que perduren

Aquest recital poètic pren el títol d’un crit anònim al que Ovidi Montllor va posar música i convertí en bandera. Surto d’aquest singular espectacle amb l’emoció desfermada per un allau d’imatges que, de ben segur, trigaran molt a esborrar-se. Són imatges que he anat construint a mesura que la poderosa veu de Lali Barenys -amb la seva extraordinària dicció-, el cant profund i càlid de Namina y la música de Carles Beltran arribaven a les oïdes. La paraula ben dita i ben acompanyada per la música han esdevingut una injecció brutal per despertar unes connexions adormides que m’han fet viatjar en el temps i l’espai, de guerra en guerra, d’horror en horror; però també de la tendresa a l’absurd i del valor a la humilitat. He cregut, com mai, en la força de la paraula; l’he vista actuar avui en mi com a desencadenant d’unes imatges tan clares i nítides que em semblaven poder-les tocar. He visitat Flix en plena Batalla de l’Ebre i he fugit d’allí amb l’àvia de la Lali i cinc dels seus fills. Sense adonar-me, he arribat a una altra riba de la Mediterrània i he continuat acompanyant la mare que fugia amb els seus cinc fills. Tan és si era a Síria, Bòsnia o el Líban. El prodigi narratiu és obra de Iolanda Barenys, convertint una dura història familiar en un crit universal. Amb un text de la mateixa autora arrenca i culmina l’espectacle, amb unes Arrels que com aquell huracà de Silvio Rodríguez, s’enduran la lletjor. Hi ha cançons de Silvio Rodríguez, de Boris Vian, de Manel i de Bob Dylan, poemes de Rimbaud, de Joan Oliver i de Vicent Andrés Estellés; també d’altres poetes i narradors que semblen haver escrit les seves peces just per a Maleïdes les guerres de tant bé com encaixen en aquest tràgic mosaic. Un mosaic de textos convertit en un espectacle essencial que commou profundament amb la seva aparent senzillesa. Tan de bo aquest espectacle tingui un llarg recorregut perquè, en algun recó del món, hi ha una dona lligada a un arbre i cal que tothom conegui el que d'ella n'ha escrit Laura Freijo.